Cada versió de l'estafa del modelatge, de la més polida a la més descurada, acaba al mateix lloc: pagues algú que no t'ha aconseguit cap feina. Val la pena dedicar-hi una hora de la teva vida a aprendre les formes que prenen aquestes ofertes, perquè qui les porta té ofici i el primer missatge sol ser afalagador, concret i lleugerament urgent.
Una regla ho cobreix gairebé tot
Els diners es mouen cap al model. Una agència guanya un percentatge d'uns honoraris que t'han pagat a tu per una feina que has fet de debò. No et cobra per entrar-hi, per ser en una llista, per ser considerada ni per continuar en una base de dades. Qualsevol petició de pagament abans que t'hagin pagat una feina és motiu per aturar-te i comprovar-ho tot.
Hi ha excepcions estretes i honestes. Pots decidir pagar un fotògraf per unes proves o pagar unes classes. La distinció és si qui agafa els diners és el mateix que promet la feina.
Sol començar amb un afalac i un termini.Onze senyals d'alarma
1. L'oferta arriba amb un termini
L'interès autèntic sobreviu a una setmana de pensar-t'ho. La pressa existeix per impedir-te comprovar res: una plaça que s'ha de confirmar aquest vespre, una reserva que l'agència ha de tancar divendres.
2. Has de fer servir el seu fotògraf
La construcció més antiga del sector. T'ofereixen representació amb la condició d'una sessió de book en un estudi determinat i a càrrec teu. L'estudi i l'agència molt sovint són una sola empresa amb dos noms, i la sessió era el producte des del principi.
3. Una quota d'inscripció, de gestió o d'alta a la llista
Es digui com es digui, pagues per ser en una llista. Fixa't que ningú no paga per mirar aquesta llista.
4. El curs ve en paquet amb la representació
La formació venuda com el camí cap a un contracte no és formació, és un embut de vendes. Les classes de debò es venen com a classes i no prometen res sobre qui mirarà.
5. El càsting no diu qui és el client
Una feina de debò és d'algú. Un anunci que no diu qui és el client, on es veurà la feina ni què paga no és una oferta de feina.
6. La reunió és en una habitació d'hotel o en un pis
Els càstings es fan en estudis, oficines de producció i sales de càsting llogades. Si l'adreça és un habitatge, digues que no. Si dubtes, vés-hi acompanyada i digues-ho abans — la reacció a aquesta frase ja t'ho diu gairebé tot.
7. El nu apareix quan ja hi ets
Qualsevol requisit de nu o roba interior ha de constar per escrit al brífing abans que hi vagis. Que t'ho demanin el mateix dia no és un malentès, és un mètode.
8. Volen la documentació de seguida
Una producció necessita identitat i permís de treball un cop t'ha contractat, tractats correctament i guardats amb seguretat. Un desconegut que al primer contacte et demana un escaneig del passaport està recollint documents, no fent càsting.
9. Els diners arriben abans i n'has de tornar una part
Un pagament de més que et demanen que reemborsis, un xec per cobrar i reenviar-ne una part, una transferència per donar a un estilista. El pagament original es revertirà i els diners que has enviat no tornaran.
10. Tota l'empresa viu dins d'una aplicació de missatgeria
Cap registre, cap adreça, cap historial, un compte creat el mes passat, un número de mòbil i res més. Això no és una empresa.
11. L'afalac podria haver-se escrit sobre qualsevol
Torna a llegir el missatge i busca-hi una sola frase que només s'hagués pogut escriure sobre tu. Si no hi és, el mateix text ha arribat a uns quants milers de persones més.
Deu minuts de comprovar-ho resolen la major part.Com comprovar-ho en deu minuts
- Cerca el nom de l'empresa al costat de les paraules queixa, ressenya i estafa.
- Busca un registre mercantil al país des del qual diuen que operen.
- Troba feines que diuen haver produït i confirma que existeixen.
- Pregunta per escrit quins són els honoraris, on s'utilitzaran les imatges i durant quant de temps. Un client de debò respon sense fregament.
- Demana el contracte abans de la sessió, no el mateix dia.
- Digues a algú on vas i a quina hora comptes tornar.
Què fem aquí i què no podem fer
Els comptes d'empresa que volen arribar a la cara professional d'una fitxa han de passar primer la verificació d'identitat. Registrar-se dura mig minut, i precisament per això la porta és a la verificació i no a l'alta. Abans de verificar-se, un compte d'empresa veu una fitxa limitada: mides, detalls del book i contacte queden tancats.
L'àlbum bloquejat va en un sol sentit. Una empresa verificada pot demanar accés, tu l'hi dónes i el pots retirar més endavant.
El que no podem fer és respondre del que passa fora de la plataforma. No som una agència: no et representem, no negociem per tu i no ens quedem cap part dels teus honoraris. Si alguna cosa publicada aquí no fa bona cara, denuncia-la — un avís d'hora protegeix la persona que hi hauria respost demà.
Si ja ha passat
Deixa de pagar immediatament. Contacta amb el banc o l'emissor de la targeta; un pagament recent de vegades es pot revertir. Guarda tots els missatges, captures i rebuts. Denuncia-ho a l'organisme nacional de consum o de frau, i a la policia si hi ha documents o dades d'identitat pel mig. Després explica-ho a altres persones. Aquests negocis viuen del silenci de gent que se sent ximple, i gairebé ningú dels que hi cauen s'ho mereixia.