L'escola d'art dramàtic és una via d'entrada a aquest ofici. No és la via, i tractar-la com l'única porta deixa molta gent capaç a fora d'un edifici que de totes maneres no hauria pogut pagar. Quan un director de càsting obre la fitxa d'un desconegut, està pesant tres coses: quin aspecte tens, com sones a càmera i si es pot comptar que arribaràs preparat. Una escola ajuda en les tres. Simplement no és l'única cosa que ho fa.
La formació i els papers fets són dos problemes diferents
Qui comença els confon constantment, i la confusió surt cara. La formació és la capacitat de fer la feina. Els papers fets són la prova que algú ja te la va confiar. Pots començar a reunir el segon molt abans d'acabar d'adquirir el primer, i la majoria d'actors que treballen van fer exactament això.
Formar-se no vol dir necessàriament tres anys. Classes al vespre, una companyia local, un taller de tècnica de sis caps de setmana, un director que no és el teu amic donant-te notes que no et venen de gust: això és formació. El que compta és que et dirigeixi repetidament algú sense cap motiu per ser amable, i aprendre a rebre una nota sense defensar-te.
Que et dirigeixi algú sense cap motiu per ser amable.Una foto de càsting és una eina, no un retrat
Ha d'assemblar-se a com entraries per aquella porta aquesta mateixa tarda. El cabell d'ara, el pes d'ara, els ulls ben visibles, un fons que no competeixi amb la cara i un retoc tan lleu que ningú no el noti.
L'error car és l'estilisme. Una foto que et converteix en una persona lleugerament diferent i més ben il·luminada val menys que no tenir-ne cap, perquè qui et preselecciona a partir d'ella es troba una desconeguda a la prova i ajusta en silenci l'opinió sobre el teu criteri.
El teu primer videobook no necessita papers
Ningú no és escollit sense videobook i ningú no té videobook sense haver estat escollit: només és un parany si acceptes la premissa. Un primer muntatge es pot construir amb escenes gravades per tu, un duet rodat amb un altre actor i un mòbil decent, curts d'escola, o un curt que fas perquè no el faria ningú més.
Dos minuts és generós. Seixanta segons que mostren una cosa amb claredat guanyen sempre a quatre minuts de fragments. Obre amb el teu millor moment: la gent decideix de pressa i d'un començament lent gairebé no es torna.
Aprèn a fer self-tapes abans de necessitar-ho
El self-tape és avui simplement la manera com passen les proves. Bona part de la primera volta no posa l'actor en cap sala, cosa que ha convertit en silenci l'enquadrament, el so i la llum en part de l'ofici en comptes d'un detall posterior.
El llindar tècnic és baix: un mòbil, una finestra, una paret llisa, una habitació silenciosa i algú que doni la rèplica sense afanyar-te. El nivell, per desgràcia, és alt, precisament perquè tots els altres tenen el mateix equip.
Sàpigues a quina mena de convocatòria vas
Un càsting obert, un go-see, una petició de self-tape, una segona volta i una prova de vestuari són cinc coses diferents amb cinc expectatives diferents, i entrar en una creient que és una altra és una manera aspra d'aprendre la diferència.
A CastHub, productores, agències i marques publiquen càstings i els actors s'hi presenten directament. L'anunci és visible; la llista de qui s'hi ha presentat no ho és, i es queda a l'empresa que el va publicar. Cada candidatura té un estat que pots veure: presentada, preseleccionada, convocada, i després escollida o no. Aquesta última part sona administrativa i no ho és. El més dur de començar a fer proves no és el rebuig, és no assabentar-te'n mai.
La majoria de primeres voltes ja passen en una habitació així.Tingues la fitxa a punt abans de necessitar-la
Les oportunitats arriben amb terminis curts. Nom, franja d'edat que pots fer, ciutat, els papers que llegeixes, dades físiques, formació, els papers que tinguis i un enllaç al videobook. Mantén-la al dia: un actor la fitxa del qual encara diu vint-i-dos als vint-i-set llença el matí a tothom, el seu inclòs.
El compte de talent és gratuït. Presentar-se a un càsting aquí no costa res, i no hauria de costar enlloc.
De què desconfiar
Compte amb tot el que ven accés en lloc d'ofici. Aparadors de pagament que prometen agents a la sala. Cursos el producte real dels quals és la representació. Agències que et fitxen a condició que facis servir el seu fotògraf i ho paguis tu. Són patrons vells i encara funcionen, sobretot perquè funcionen amb gent que ho desitja prou com per deixar de fer preguntes. Una agència s'emporta un percentatge d'una feina per la qual ja t'han pagat. No cobra per entrar-hi.
El calendari honest
El progrés en aquest ofici és irregular. Pot passar un any gairebé en blanc i de cop caure tres feines en sis setmanes perquè la teva cara finalment encaixava amb alguna cosa que s'estava fent. El que sí que controles és estar a punt i ser localitzable: una foto actual, un videobook que funcioni, una fitxa completa, la capacitat de retornar un self-tape en un dia i prou tossuderia per travessar els trams silenciosos.
CastHub no representa ningú ni promet feina. Posa una fitxa exacta davant de qui està fent el càsting, i després s'aparta.
