Els self-tapes es tanquen aviat, i poques vegades per la interpretació. Una gravació s’abandona en els primers quinze segons perquè el so sona a llauna, la cara queda a l’ombra, l’enquadrament no hi és, o perquè el fitxer ha arribat amb el nom IMG_4471 entre dos-cents més.
Tampoc no és ben bé injust. Aquesta setmana algú mira cent quaranta gravacions per a un sol paper. Fer que la teva sigui fàcil de mirar no és cap favor que li facis; és la primera cosa per la qual t’avaluen.
Aquest és tot el muntatge, i ja n’hi ha prou.El fons
Llis i de to mitjà. Gris, blau apagat, verd suau, crema. Blanc no, perquè es crema i fa que la càmera t’enfosqueixi la cara per compensar. Ni prestatgeria, ni cuina, ni llit, i mai un fons virtual.
Col·loca’t prou endavant per no projectar ombra a la paret. Mig metre sol ser suficient i la diferència es nota de seguida.
La llum
La llum de dia que entra per una finestra situada davant teu és gratuïta i excel·lent. Si l’habitació és fosca, dues làmpades barates a banda i banda de la càmera, més o menys a l’altura del cap, faran la feina. El que cal evitar és un únic llum zenital, que et deixa els ulls a l’ombra, i una finestra a l’esquena, que et converteix en una silueta.
Els ulls s’han de veure amb claredat. Tota la resta és negociable.
L’enquadrament
Grava en horitzontal tret que la convocatòria digui una altra cosa, i llegeix-la, perquè algunes produccions ja demanen vertical. L’enquadrament estàndard és de pit en amunt, amb una mica d’aire sobre el cap i els ulls aproximadament a un terç des de dalt. Càmera a l’altura dels ulls, no damunt la taula apuntant cap amunt, perquè aquest angle fa que qualsevol sembli altiu i estrany.
No gravis des de l’altra punta de l’habitació. La gravació és una lectura de prop, no una funció de teatre.
El so
Aquesta és la part que els principiants subestimen i que els professionals resolen primer. Els mòbils graven un so acceptable a un metre i dolent a tres. Tanca les finestres, apaga la nevera si la sents, silencia les notificacions i tria l’habitació amb tèxtils en comptes de la de la paret bonica: una sala buida ressona, i la reverberació no es treu després.
Uns auriculars de cable amb micròfon, o qualsevol micròfon de solapa petit, guanyen sempre un mòbil col·locat lluny.
Qui dona la rèplica
Algú que llegeixi les altres frases fora de camp, assegut just al costat de l’objectiu perquè la teva mirada hi quedi a prop. Ha de llegir pla, regular i una mica més fluix. Qui interpreta la rèplica amb tota l’ànima s’emporta l’escena lluny de tu, i la direcció de càsting ha de fer un esforç per veure-t’hi al darrere.
Si no hi ha ningú disponible, un enregistrament de les frases amb les pauses justes és acceptable. El silenci absolut allà on hi hauria d’haver l’altre personatge, no.
Una rèplica llegida plana val més que qualsevol equip.La presentació
Tret que la convocatòria digui una altra cosa, fes-la curta: nom, alçada si te la demanen, ciutat, agència si en tens. Digue-la com tu, no des del personatge, i no la interpretis. Posa-la al final en comptes del principi si pots triar: obrir amb el teu millor moment sempre és millor que obrir amb el teu propi nom.
Algunes convocatòries demanen un gir de perfil durant la presentació. Llegeix les instruccions dues vegades. La meitat dels errors dels self-tapes són simplement instruccions que no es van llegir.
La interpretació
Ajusta-la a una càmera que és a un metre. Tot el que faries dalt d’un escenari, baixa’l un esglaó; l’objectiu és prou a prop per veure’t pensar, i pensar és gairebé tot el que es llegeix a la pantalla.
Amb dues preses n’hi ha prou. Tres si la convocatòria demana una variació. Enviar-ne nou no demostra registre, demostra que no vas saber decidir, i qui ho mira se’n farà una opinió.
L’enviament
- Posa un nom decent al fitxer: el teu nom, el paper, la producció. Mai IMG_4471.
- Envia el format i per la via que demana la convocatòria, no els que tu prefereixes.
- Comprova que l’enllaç s’obre des d’un dispositiu que no és el teu.
- No passis del límit de mida: una gravació que ningú pot descarregar és una gravació que ningú ha vist.
- Compleix el termini. Abans és millor. Poden començar a mirar el material abans del tancament.
Una comprovació breu abans d’enviar
- Torna a mirar els primers quinze segons amb el so alt.
- Es veuen clarament els dos ulls?
- Hi ha res que brunzeixi, vibri o faci tic-tac de fons?
- El pla és estable i a l’altura dels ulls?
- Has fet el que demanava la convocatòria, en l’ordre que ho demanava?
A CastHub una convocatòria de càsting i l’empresa que l’ha publicada són al mateix lloc, i la teva candidatura té un estat que pots seguir en comptes d’un silenci que has d’interpretar. Presentar-s’hi no costa res, i no ens quedem cap part del que cobris. El que passa dins de la gravació continua sent completament teu.
